Català: Escut de Burjassot (l'Horta Nord).
«Adopta la forma de l'escut espanyol [en realitat francés: quadrilong i apuntat] truncat i mig partit. En la meitat superior sobre fons atzur, castell somat per mitja lluna i flanquejat de dos pins, tot això com al·lusió directa a la suposada etimologia de la paraula "Burjassot", d'origen àrab, composta, segons es creu, dels vocables "burg" (torre) i "Sot" (bosc), segons l'historiador Escolano. / La meitat inferior queda partida en dos quarters: a l'esquerra, l'escut del més important dels primers senyors, Misser Domingo Mascó, a qui el Rei Joan I va concedir, el 25 d'octubre de 1389, els drets del terç delme i el del Monedàtic del lloc de Burjassot i els seus termes. De com era l'escut de l'aclarit valencià tenim referència exacta per la "troba" CCCIX de Mossén Febrer, que el descriu "amb torre e cigonya a camp colorat". / En el quarter de la dreta veiem sobre camp de plata la Creu Patriarcal de Sant Joan de Ribera, creu en or amb la balança de la Justícia, la qual al llarg de molts anys ha sigut l'escut semioficial del poble, i és el símbol del titular de l'Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel. / Entre la punta de l'escut i els quarters inferiors hi ha un espai ocupat per un dels 41 pilons de les Sitges. / L'escut va circumval·lat per una llegenda, "Cuncta adversa fuget prospera cuncta serat" (Espanta l'advers, fomenta el favorable) presa d'un vers que va manar pintar Sant Joan de Ribera en el saló d'actes de l'històric castell. / Una corona de marquesat, lleugerament modificada, serveix de rematada a l'escut» (Dades històriques sobre l'escut de Burjassot).

Español: Escudo de Burjasot (Valencia).
«Adopta la forma del escudo español [en realidad francés: cuadrilongo y apuntado] cortado y medio partido. En la mitad superior sobre fondo azur, castillo supermontado por media luna y flanqueado de dos pinos, todo ello como alusión directa a la supuesta etimología de la palabra "Burjasot", de origen árabe, compuesta, según se cree, de los vocablos "burg" (torre) y "sot" (bosque), según el historiador Escolano. / La mitad inferior queda partida en dos cuarteles: a la izquierda, el escudo del más importante de los primeros señores, Micer Domingo Mascó, a quien el Rey Juan I concedió, el 25 de octubre de 1389, los derechos del tercio diezmo y el de Monedático del lugar de Burjassot y sus términos. De cómo era el escudo del esclarecido valenciano tenemos referencia exacta por la "troba" CCCIX de Mosén Febrer, que lo describe "con torre e cigüeña en camp colorat". / En el cuartel de la derecha vemos sobre campo de plata la Cruz Patriarcal de San Juan de Ribera, cruz en oro con la balanza de la Justicia, la que a lo largo de muchos años ha sido el escudo semioficial del pueblo, y es el símbolo del titular de la Arciprestal de San Miguel Arcángel. / Entre la punta del escudo y los cuarteles inferiores hay un espacio ocupado por uno de los 41 tetones de Los Silos. / El escudo va circunvalado por una leyenda, "Cuncta adversa fuget prospera cuncta serat" (Ahuyenta lo adverso, fomenta lo favorable) tomada de un verso que mandó pintar San Juan de Ribera en el salón de actos del histórico castillo. / Una corona de marquesado, ligeramente modificada, sirve de remate al escudo.» (Datos históricos sobre el escudo de Burjassot).