Òc París

Çò que tres sabon es pas un secrèt.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

[画像:Article Anthropic junh de 2026]

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Vast s'aprèsta per sas futuras missions

[画像:Haven-1]

Lo diluns primièr de junh de 2026 la societat Vast anoncièt qu'installava son quartièr general europèu a París. Anoncièt tanben que trabalhariá amb d'astronautas franceses de l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) per doas de sas missions.

Las missions de venir d'AstroForge

[画像:DeepSpace-2]

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

[画像:Logo de Mistral AI en 2026]

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

La Twingo electrica es disponibla

[画像:Twingo electrica 2026]

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

[画像:Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS]

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

La societat General Fusion desvolopa dempuèi mai de vint ans una tecnica per produsir d'energia electrica : la fusion nucleara a tòca magnetizada (Magnetized Target Fusion, MTF).

A la fin del mes de junh de 2026 lo Partit de la Nacion Occitana (PNO) tornava sus la question de l'autonomia de Corsega.

Al mes de junh de 2026 la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e de Cultura d'Òc (FELCO) comuniquèt sus los resultats dels concorses del CAPES e de l'agregacion d'occitan.

Del 2 al 5 de julhet de 2026 se debanarà coma cada an a Nimes l’Universitat Occitana d’Estiu (UOE).

Ven de naisse AMI Labs. Fondada per Yann LeCun la start-up a per vocacion de desvolopar una nòva generacion d'intelligéncias artificialas (IA) a mand de comprene melhor lo mond fisic e de razonar amb mai de fisabilitat. En clar de comprene lo mond real.

Los caps d'Estat e de govèrn membre del G7 remosats a Evian en França al mes de junh de 2026 tornèron afortir lor sosten a Ucraïna.

Lo 12 de junh de 2026 Ursula von der Leyen comuniquèt sus la decision presa pels dirigents de l'Union Europèa de dobrir las negociacions d'adesion per Ucraïna e Moldàvia.

Lo 13 de junh de 2026 la societat Anthropic que desvolopa d'intelligéncias artificialas anoncièt que lo govèrn dels Estats Units enebissiá l'utilizacion de sos otisses Fable 5 e Mythos 5 a las personas que son pas de nacionalitat estatsunidenca, que sián sul territóri nacional o endefòra.

En 1985 André Lagarde aviá encontrat d'actors de l'occitanisme e lor aviá pausat tres questions. En 2025 lo jornal numeric Lengas publiquèt aqueles documents.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

[画像:SkyDefender, Thales, 2026]

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

[画像:Article Anthropic junh de 2026]

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Ensenhament : se dubriguèt en 2021 una Calandreta a Cornonterralh

[画像:Cornonterralh (Occitània)]

Dins son edicion del mes de setembre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava la Calandreta de Cornonterralh que veniá de dubrir.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

[画像:Palhatge dins un òrt]

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

[画像:Ralh ferroviari]

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

[画像:Prototipe Polaris]

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

SpaceX : segond ensag del Starship

[画像:Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023]

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

[画像:Lo Vortex-S tal qu'imaginat]

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

[画像:STLA AutoDrive Stellantis]

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

[画像:M.-J. Verny]

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Endacòm dins l'univèrs : la Tèrra

[画像:La Tèrra, fòto per ESA astronauta @Thom_astro 2021]

En octobre de 2021 l'astronauta Thomas Pesquet en mission per l'European Space Agency (ESA) publicava una fotografia de la Tèrra.

L'IEO 34 moderniza son site internet

[画像:Visual IEO 34]

L'IEO 34 ven de mudar los catons. Es disponible dempuèi lo mes de setembre de 2022 un site internet novèl.

Lo CIRDÒC comunica a l'attention de las collectivitats

Cronica En Òbra de julhet de 2022 del CIRDÒC.

Occitània en libre

En francés sus Occitània, la granda e la pichona.

Òbra poetica de Joan Bodon

[画像:joan-bodon] Edicion, octobre de 2010, LaDepeche.com comunica :

L'òbra poetica completa de Joan Bodon ven d'èsser publicada per las Edicions de l'IEO en partenariat amb l'Ostal Joan Bodon dins una edicion bilingüa ; devèm la revirada al francés a Rotland Pecout.

Aital tota l'òbra de Joan Bodon es disponibla en occitan e en francés. Las reviradas dels Contes e dels romans foguèron asseguradas per Pèire Canivenc, Cantalausa o Felip Gardy a la demanda de las Edicions de Roergue.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

Las aventuras de Sherlock Holmes - Arthur Conan Doyle

mars mars IEO Edicion reedita en occitan Las aventuras de Sherlock Holmes. Revirat de L'anglés lo tèxt occitan es de Pèire Beziat.

Dos volums sortiguèron en 2018 : Escandals e Mistèris e Gentlemen e Aventuras. Una bona ocasion de tornar descobrir aqueles tèxtes.

Pèira Beziat coma per las siás precedentas traduccions – L'Iscla dels Tresaur (2015) e Lo Monde Perdut (2017) – s'aplica a enriquir lo còrpus de la pròsa occitana en nos restituïssent aquelas aventuras dins una lenga sens artifices e de bon legir, en coerença amb los tèxtes originals en anglés arquetipes de la literatura d'aventura.

AltStyle によって変換されたページ (->オリジナル) /