3.4.4 Estalvi de tecleig mitjançant variables i funcions
Arribats a aquest punt, heu vist coses d’aquest tipus:
hornNotes = \relative { c''4 b dis c }
\score {
{
\hornNotes
}
}
Fins i tot us adonareu que això pot ser útil en música minimalista:
fragmentA = \relative { a'4 a8. b16 }
fragmentB = \relative { a'8. gis16 ees4 }
violí = \new Staff {
\fragmentA \fragmentA |
\fragmentB \fragmentA |
}
\score {
{
\violí
}
}
Tot i així també es pot fer servir aquests identificadors (que també es coneixen com a variables, macros o instruccions definides per l’usuari) per fer trucs:
dolce = \markup { \italic \bold dolce }
padText = { \once \override TextScript.padding = #5.0 }
fthenp =_\markup {
\dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
}
violí = \relative {
\repeat volta 2 {
c''4._\dolce b8 a8 g a b |
\padText
c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
c,4.\fthenp b8 c4 c-. |
}
}
\score {
{
\violí
}
\layout { ragged-right = ##t }
}
Òbviament aquests identificadors són útils per estalviar tecleig. Però són dignes de tenir en compte fins i tot si s’utilitzaran un sol cop: redueixen la complexitat. Examinem l’exemple anterior reescrit sense cap identificador. Trobareu que és molt més difícil de llegir, sobretot l’última línia.
violí = \relative {
\repeat volta 2 {
c''4._\markup { \italic \bold dolce } b8 a8 g a b |
\once \override TextScript.padding = #5.0
c4.^"hi there!" d8 e' f g d |
c,4.\markup {
\dynamic f \italic \small { 2nd } \hspace #0.1 \dynamic p
}
b8 c4 c-. |
}
}
Fins ara hem contemplat la substitució estàtica: quan el LilyPonod
es troba amb \padText, el substitueix amb allò que hem
definit que sigui (és a dir, tot el que està a la dreta de
padtext=).
El LilyPond també pot gestionar substitucions no estàtiques (penseu en elles com funcions).
padText =
#(define-music-function
(padding)
(number?)
#{
\once \override TextScript.padding = #padding
#})
\relative {
c'''4^"piu mosso" b a b |
\padText #1.8
c4^"piu mosso" d e f |
\padText #2.6
c4^"piu mosso" fis a g |
}
La utilització d’identificadors també és una bona forma de reduir
el treball si la sintaxis d’entrada del LilyPonod canvia (vegeu
Actualització de fitxers amb convert-ly). Si teniu una sola
definició (com ara \dolce) per a tots els fitxers (vegeu
Fulls d’estil), i després la sintaxis es
modifica, sols haurà d’actualitzar la seva definició \dolce
única, enlloc de haver de fer canvis a cadascú dels fitxers
‘.ly’.